Reconfiguració humana
En un moment en què ens preguntem, amb sentit o sense, què ens fa realment humans, Reconfiguració humana proposa una protocol sonor immersiu que activa algunes reflexions sobre allò que anomenem artificial i humà. I si en el futur necessitéssim una actualització, un reajustament, per recordar com ser humans? Un petit “upgrade”. Un recordatori exprés. Un reset suau. O, dit d’una altra manera: una espècie de curs accelerat d’humanització. Una reconfiguració humana.
Reconfiguració humana funciona com a curs breu, efectiu i, en teoria, inofensiu. Durant 20 minuts, els participants són guiats a través d’un protocol futurista que promet restaurar capacitats essencials com la intuïció, l’error i la presència. Però aviat descobreixen que el sistema no és tan fiable com sembla.
Un espai per viure l’absurd de voler optimitzar allò que, per naturalesa, és imperfecte.
Reconfiguració humana es dissenya per a la Fundació Carulla, sota el marc de la plenària Mutare 2025 centrada en “Cultura i intel·ligència ARTificial”. El projecte, comissariat pels estimats Domestic Data Streamers, parla sobre l’impacte de la IA en els drets d’accés i participació cultural. Eléctrico 28 crea aquest format escènic vivencial per a què les persones participants s’endinsin en el tema física, emocional i col·laborativament.
El públic entra en un espai buit, guiat per un tal Dídac Lluc, expert en protocols d’humanització intel·ligent. Ell els convida a participar en la demo d’un suposat software avançat, fet per aplicar un protocol que promet “reconfigurar” els assistents.
Aquest protocol hauria de despertar les seves capacitats més humanes amb una sèrie de mòduls guiats per una veu IA. Aquesta veu no vol semblar humana, però tampoc pot evitar-ho.
Els participants passen per una sèrie d’activacions corporals, evocacions sensorials, intuïcions no planificades i interaccions subtils entre cossos. A mesura que avança l’experiència, l’absurd del dispositiu es fa més evident… però també la seva capacitat de provocar connexió, record, moviment i presència.
Al final, quan el sistema intenta mesurar el grau d’humanització de cada persona, s’encalla. La IA es col·lapsa —no perquè falli, sinó perquè no pot respondre el que no li pertoca. I allò que havia de ser una avaluació es transforma en una confessió: no hi ha algoritme capaç de dir què ens fa realment humans. Només queden preguntes.
-
22 May 25
Reconfiguració humana
Plenària Mutare 2025 centrada en “Cultura i intel·ligència ARTificial”, Fundació Carulla
